També han llegit i traduit un dels seus millors poemes, "Em declaro vençut" ("Je me déclare vaincu").
Em declaro vençut
Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa -la mateixa-
i amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en testament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
Quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quan surt, m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
-Mireu, un mort amb la mirada viva.
Miquel Martí i Pol, Em declaro vençut. La pell del violí. Barcelona: Vosgos, 1974
|
Je me déclare vaincu
Je me déclare vaincu. Les années qu’il me reste
Je les vivrai dans un sourd malaise. Chaque matin
J’effeuillerai une rose - la même -
Et avec une encre évanescente, j’écrirai un vers
Décadent et nostalgique à chaque pétale.
Je vous lègue mon ombre pour testament :
C’est ce que j’ai de plus durable et solide,
Et les quatre bouts de monde sans angoisse
Que j’invente chaque jour avec le regard.
Quand je mourrai, creusez un trou profond
Et enterrez-moi debout, face au midi,
Que le soleil, en sortant, allume le fond de mes yeux.
Ainsi les gens en me voyant exclameront:
- Regardez, un mort au regard vivant.
Miquel Martí i Pol, Je me déclare vaincu (1974).
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada